Ens apropem cap al final…un final inici d’un començament -com acostumen a ser els finals-…

La Laura feia temps que volia coneixèr-lo. Li havien parlat durant anys sobre ell; s’havien trobat sovint en aquells somnis que cada dia recordava amb més nitidesa. Encara no tenia clar com i on es trobarien, però estava segura que el futur que l’esperava estava inevitablement lligat a la seva presència.

Es va asseure al gran banc de pedra que donava la benvinguda als nouvinguts que s’acostaven a la masia. Havia passats tardes i tardes allí aposentada, esperant quelcom que encara dubtava que existís. Però avui tornava a tenir la il·lusió de retrobar-lo, i de recrear tot allò que havien construit plegats en móns llunyans.

Era una tarda de tardor tranquila, i la suau brisa del crepuscle acariciava la inquietud de la Laura pel que pugués passar aquella tan esperada tarda…

Dos ulls es creuen amb els teus en un instant que abans de començar ja ha desaparegut…

…i et quedes amb la sensació que algú, durant un moment, ha pres consciència de tu…

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!